La legionel·losi és una malaltia respiratòria greu causada pel bacteri Legionella pneumophila. Encara que no es transmet de persona a persona, la seua propagació a través d’instal·lacions d’aigua mal mantingudes la converteix en un risc real per a empreses de tots els sectors.
Qualsevol negoci amb instal·lacions d’aigua calenta sanitària (ACS), torres de refrigeració o sistemes de reg per aspersió té l’obligació legal de previndre la seua proliferació. I les conseqüències de no fer-ho van molt més enllà d’una multa.
On prolifera la legionel·la
La Legionella es desenvolupa en aigua estancada a temperatures entre 20 C i 45 C. Els punts més crítics en una instal·lació són:
- Dipòsits d’ACS amb temperatures insuficients o zones mortes sense circulació.
- Torres de refrigeració i condensadors evaporatius, on l’aigua es polvoritza i pot generar aerosols contaminats.
- Trams de canonada sense ús, on l’aigua roman estancada durant dies o setmanes.
- Capçals de dutxa i aixetes poc utilitzats, especialment en hotels, gimnasos i residències.
El bacteri necessita nutrients (biofilm, sediments, calç) i temperatures templaes per a multiplicar-se. Eliminar estes condicions és la base de tota estratègia de prevenció.
El que exigeix la normativa: RD 487/2022
El Reial Decret 487/2022 va actualitzar la regulació anterior i va reforçar les obligacions per als titulars d’instal·lacions de risc. Entre els punts clau:
- Registre obligatori de les instal·lacions de risc davant l’autoritat sanitària competent.
- Pla de Prevenció i Control de Legionel·la (PPCL) documentat i actualitzat, que ha d’incloure avaluació de riscos, programa de manteniment i protocol d’actuació.
- Analítiques periòdiques de l’aigua per a detectar la presència del bacteri.
- Tractament d’aigua amb biocides autoritzats o mètodes físics validats.
- Registre de totes les actuacions realitzades, que ha de conservar-se durant almenys cinc anys.
L’incompliment pot suposar sancions econòmiques importants i, en cas de brot, responsabilitats penals per als titulars de la instal·lació.
Temperatures: la primera línia de defensa
El control tèrmic és la mesura preventiva més eficaç i directa. La normativa estableix uns criteris clars:
- Emmagatzematge d’ACS: l’aigua ha de mantindre’s a una temperatura igual o superior a 60 C en l’acumulador.
- Distribució: la temperatura en el punt més allunyat de la xarxa no ha de baixar de 50 C.
- Retorn de la recirculació: ha de superar els 50 C.
Estos valors garanteixen que el bacteri no puga sobreviure en el circuit. Per a açò, és imprescindible que el sistema de producció d’ACS estiga correctament dimensionat i que la xarxa de distribució no tinga trams on l’aigua es refreda per davall dels llindars segurs.
Mesures pràctiques de prevenció
Més enllà del compliment estricte de la norma, existeixen bones pràctiques que redueixen significativament el risc:
- Eliminar trams morts de canonada que no tinguen ús habitual.
- Purgar periòdicament aixetes i dutxes poc utilitzades.
- Netejar i desinfectar dipòsits d’acumulació almenys una vegada a l’any.
- Controlar la qualitat de l’aigua d’aportació per a minimitzar l’acumulació de sediments.
- Instal·lar vàlvules termostàtiques en punts de consum per a evitar cremades, mantenint la temperatura alta en la xarxa.
Un manteniment professional marca la diferència
La prevenció de legionel·la no és una tasca puntual, sinó un procés continu que requereix coneixement tècnic, equips de mesurament calibrats i un registre rigorós d’actuacions.
En Acoval realitzem el disseny, instal·lació i manteniment de sistemes d’ACS complint estrictament amb el RD 487/2022. Treballem amb comunitats de veïns, hotels, residències, indústries i qualsevol instal·lació que requerisca un control fiable de la qualitat de l’aigua calenta.
Si necessites revisar l’estat de la teua instal·lació o implantar un pla de prevenció, el nostre equip tècnic pot assessorar-te.
